La neu al costat de casa…

Podem fer 200km per anar a “tocar neu”, però quan neva al costat de casa no ho aprofitem…

Fa dies que des de diferents mitjans ens anuncien un episodi de neu a cotes baixes… Normalment a Montblanc no neva per això a casa hem anat seguint les informacions de “les dones i homes del temps” amb molta atenció i il·lusió… “Com saben el temps que farà?” Pregunta encuriosit i volent creure que no s’equivocaran… A casa estem expectants per veure quan comença…

Alguns em diuen que com és que tenim il·lusió per la neu si la veiem molt sovint al Pirineu… Veure nevar al teu poble, com canvia la seva fisonomia, compartir experiències amb els teus convilatans,… Sortir sense fer 200km, ni pagar gasoil… Són els grans motius juntament amb el fet que sigui “excepcional i especial” que nevi al nostre poble… I ho esperem amb candeletes per poder sortir…

I aquest fet em va recordar a un article del gran Carles Capdevila Mirar que el què fem tingui sentitTé sentit fer quilòmetres, pagar gasoil i fer cues per anar a tocar la neu i quan neva al costat de casa no sortim? Perquè ens quedem a casa o a l’escola tancats i no gaudim d’aquest dia especial al nostre poble? Perquè tenim tanta por que les criatures es mullin si tenim la dutxa al costat de casa?

A Montblanc tenim la sort de tenir els boscos i paratges al costat de casa i, sense agafar el cotxe, ens podem endinsar pels seus camins amb gran facilitat.

Així doncs, el dimarts al sortir de l’escola, ens diu :”Està nevant!!! Anem a la muntanya? Podem anar a veure la cabana?” (La “cabana” és un lloc secret que hem trobat i tot sovint hi anem, però això ho explicaré en una altra entrada… Això si, és un lloc secret i no donaré cap detall…)

Ens posem les botes i comencem a caminar… Està nevant suaument però molt constant… Queden “cristalls” perfectes a la roba i és llavors quan troba sentit els canvis físics de la matèria del tema de medi que ha estudiat… “Aaahhh, la solidificació”… A mesura que anàvem pujant de cota, la neu s’intensificava i els camins es començaven a desdibuixar… “costa seguir el camí”… Just arribem a casa quan es fa fosc… Una bona dutxa i a esperar la neu de l’endemà…

I així ha estat!! Avui a l’obrir la finestra hem vist un gran mantell blanc!! “No s’han equivocat!!!” Jo treballo al poble però el meu company no ha anat a treballar… L’Arnau no va a l’escola… És un dia excepcional per gaudir de la neu! I, com ja és tradició a casa nostra quan neva, tots dos han pujat a l’Ermita de St. Joan (700m)

L’Arnau es coneix els camins com el seu palmell de la mà però el paisatge canvia amb la neu, els camins es desdibuixen i costa seguir-los… Cal molta concentració que ajuda amb la pau que es respira… Tot allò conegut s’ha esvaït… No es pot confiar…

I que costa poc fer especial i excepcional un dia qualsevol… Aprofitem aquests dies per “tocar neu”, sortir i gaudir sense fer cues ni quilòmetres… Hem tingut la neu al costat de casa: si fem viatges llargs per gaudir-la, no costa res obrir la porta i començar a caminar… Mirem que el què fem tingui sentit!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s