Carregats a la motxilla…

“Vam agafar la motxilla per fer rutes d’adults, per continuar el què féiem abans de tenir l’Arnau, però amb un acompanyant més en el camí… I la motxilla ens oferia això… Un acompanyant, no un company de viatge…”

                   Reflexió familiar Maria i Joan

El diumenge vam participar a la Trekorientació del Bosc de Poblet.. Amb uns amics vam comentar que féia temps que hi participàvem… I recordant, recordant vam visualitzar la primera Treko de l’Arnau… La va fer assegut a la motxilla… Ens vam mirar la meva parella i jo… Quin sentit va tenir per ell la seva primera Treko? Cap ni un… Perquè no es va moure de la motxilla en cap moment…


Quan va néixer l’Arnau, i com a bons amants de la muntanya que som, vam comprar una motxilla portanadons de muntanya… Vam agafar una molt bona, que fins i tot tenia un protector per si plou…

Contents de l’adquisició, quan va aguantar-se assegut, la vam estrenar… Vam anar a fer una ruta de tot un dia per l’Estany de St. Maurici… I l’Arnau a dins la motxilla… Anàvem caminant i l’Arnau anava contemplant-ho tot fins que es va adormir… Buuufff, quina mala postura es va quedar… I quina calor què féia….

“Reposacabezas: Es esencial que tu mochila disponga de una reposacabezas que resulte cómodo para tu bebé, ya que el pequeño pasará muchas horas sentado, por lo que posiblemente termine durmiéndose durante el recorrido.”

                          Terrenodeportivo.com

Tres hores adormit en una posició horrorosa… Una ruta que la volíem fer nosaltres i que l’Arnau ens acompanyés… La millor solució? Posar-lo en una motxilla i poder fer-la per gaudir nosaltres… Perquè ell no la va gaudir, només va baixar dos cops: un per dinar i un moment per reposar l’esquena de la meva parella…


Va valdre la pena? No,… Vam agafar la motxilla per fer rutes d’adults, per continuar el què féiem abans de tenir l’Arnau, però amb un acompanyant més en el camí… I la motxilla ens oferia això… Un acompanyant, no un company de viatge…

“¿Te interesa seguir disfrutando de tus escapadas o excursiones con tus hijos pero no sabes cómo hacerlo? ¿Necesitas una mochila portabebés para transportar a tu hij@ en tus aventuras? ¿Deseas que tu pequeño se comience a acostumbrar a la naturaleza y la fauna?”

                           Terrenodeportivo.com

I és que aquesta excursió ens va fer replantejar la connexió de l’Arnau amb la natura… Com un subjecte passiu al què carreguem a l’esquena i transportem hores i hores fins arribar al lloc on volíem arribar? O com un subjecte actiu on toqui de peus a terra (o gatejant) i es passi hores i hores tocant i experimentant?

Definitivament vam triar la segona… Vam abandonar les grans rutes per fer petites grans experiències amb l’Arnau… Vam convertir-lo en actiu i protagonista de la seva pròpia experiència…

Vam reduïr dràsticament el temps que estava a la motxilla mentres no va caminar (com a molt 10 minuts)… I, juntament amb el cotxet (on crec que és el mateix però al medi urbà), els vam abandonar quan va començar a caminar…

Vam adaptar les seves experiències en les seves possibilitats físiques… I el cotxet, només el vam servir quan anàvem fora i havia de fer la migdiada… I la motxilla, guardada al traster…



I, tot i que la seva primera treko la va fer quan encara no caminava (una il.lusió nostra, no seva), per nosaltres la seva primera treko la va fer als 4 anys on, a peu, va acabar tot el recorregut, va agafar un mapa i va marcar amb il.lusió les balises que trobava… És a dir, va experimentar i gaudir el món de la treko, el món de trobar tresors…

I és amb aquesta il.lusió que any rere any, la repetim!!

Anuncis

2 thoughts on “Carregats a la motxilla…

  1. Em recorda la meva experiència com a mare muntayenca. Sempre vam anar amb ell arreu on era accesible. Recordo de dur-lo amb 13 kg, dins una motxila portanadons de les dels anys 70. Sense reposacaps. Però el Jordi, ara ja amb 39 anys, adora la muntanya. La va mamar.
    preciós el teu blog !!

    Liked by 1 person

    1. Moltes gràcies Teresa!!! La veritat és que crec que totes les mares muntanyenques es sentiran reflectides… Són un recull d’experiències i reflexions, on, precisament venint del món de la muntanya, a vegades ens enceguem a fer tantes coses i com més espectaculars millors, que oblidem que les nenes i els nens han de palpar i gaudir de cada element…
      I les mares que no són muntanyenques també s’hi poden sentir reflectides, per tornar endarrere a la seva infància i comparar-la amb la de la seva filla o fill…
      Només és sentit comú!!!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s