Perill o oportunitat?

“No digo que haya que dejarles a su suerte. Hay que trabajar con ellos el “análisis riesgo-beneficio”: animarles a que observen, a que vean los riesgos y qué beneficios pueden sacar si los asumen y cómo se pueden proteger. La vida implica riesgos.”

                                       Heike Freire

Avui, mentres estàvem de ruta per la neu, aquesta imatge m’ha fet pensar…

Un arbre caigut al mig del camí… No ha estat l’únic, però aquest ha estat el primer que hem trobat. Un obstacle, un darrere l’altre, que fa que continuïs o giris cua.

Com sempre hem d’aprendre molt de les nenes i els nens… 

Elles i ells anaven al davant i no han dubtat què fer en aquesta situació: traspassar-lo. L’Arnau & company han buscat per on passar, per damunt o per sota?, ens ajupim?, saltem? Han reflexionat sobre què fer però tenint clar el seu objectiu.


Cap adult estava al seu costat dient-los per on havien de passar… Elles i ells mateixos decidien, veient com estava cada arbre, per on passar…

En canvi, la nostra reacció ha estat reflexionar, podem traspassar-lo o l’evitem passant pel costat? N’hi haurà més, en caurà algun més? Continuem? Els nostres dubtes no tenien un objectiu concret, simplement estavem més preocupats per la seguretat que per com poder-lo traspassar…. 

Però els dubtes s’han realitivitzat quan hem vist amb quina fermesa decidien elles i ells… S’ajupien, saltaven… 



Cap pauta, cap consell… Elles i ells han anat avançant seguint el seu instint i les seves experiències prèvies… Experiències on ha pogut calcular les seves possibilitats i els seus límits…

Aquest estiu passat, anant amb uns amics a fer una ruta (amb nens més petits que l’Arnau) quan hi havia passos difícils es posava de barana per què passéssin els més petits sense tenir por… Igual com, anys endarrere, ho féia el meu home a ell… Va creixent i va agafant confiança i cada vegada els seus límits són més alts… 



Tornant al dia d’avui…
L’Arnau, al primer arbre: “Mama, m’he rascat el cap passant per sota…” Ja no s’ha rascat més… Proba, assaig i error… Només així s’aprèn…
Evidentment que ens sortia dir-los “per aquí, per allà… Vigila! Ajupa’t” … Però la seguretat dels seus moviments inspiraven confiança amb elles i ells… 

Així doncs, cada perill és una oportunitat per aprendre a resoldre conflictes per un mateix, per conèixer les possibilitats i els límits, a autoprotegir-se i autoregular-se…


Perquè la imatge d’un arbre al mig del camí és la imatge de la vida: no hi ha camins planers, sinó obstacles que s’han de superar… Alguns el saltaran, altres s’enfrontaran, altres l’evitaran…

Però sempre s’han de superar…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s