“Va, no t’entretinguis que no arribarem…”

“Alguien dijo un día una indudable verdad: -olvidamos las pequeñas alegrías por lograr la gran felicidad-”

                                           Alex Ubago


A vegades, quan preparem una sortida, ens capfiquem en l’equipatge… Menjar, beguda, roba d’abric,… I després ve les coses “per si…” (per si plou, per si fa fred,…) que moltes vegades ocupen molt espai i que no les acabes utilitzant… 

Amb això no vull dir que no hem de preparar bé l’equipatge, no!!! En l’anterior post ja vaig parlar sobre que “no hi ha mal temps sinó una equipació inadequada”… Sinó que ens preocupem massa pel “patiment físic” i ens oblidem del “patiment sensorial”, un patiment que no causa dolor físic però que impedeix que entrin en joc tots els sentits…

  • Què entenc per “patiment sensorial”?

Doncs que a vegades ens fixem un objectiu: pujar un cim, anar a una cascada,… I ens preparem per aconseguir-ho… I, durant el camí, no veiem res més que l’objectiu final, vaja, com si seguíssim un pal amb una pastanaga… Així doncs, els nostres sentits no es despleguen totalment i fa que no gaudim del trajecte perquè no l’hem viscut. Això sí, si arribem, el nostre cap s’allibera i els nostres sentits tornen a estar connectats i gaudim de les vistes, fins i tot ens emocionem… És llavors que vivim l’experiència…

  • Però, per què hem d’esperar fins al final per gaudir?

És la pregunta que em faig des de que va néixer l’Arnau… Abans ni ens ho plantejàvem, perquè la meta era un alicient per superar els nostres límits…

Però des de que va arribar al món, la nostra mirada ha canviat… Sempre que hem fet alguna ruta hem vist algunes famílies estirant, literalment, les filles i fills per arribar a un lloc… Nenes i nens plorant que segur que no voldran tornar-hi mai més… 

Pressa i més pressa… “Mira mama, una papallona” “Va, no t’entretinguis que no arribarem”… La frase típica…

  • Donem temps i si no arribem no passa res…

Simplement, gaudir del trajecte… 

Evidentment que amb l’Arnau ens plantegem un objectiu, però no ens ofusquem per no aconseguir-lo… 

Una papallona, un rierol, una pedra, un pal, una granota o una cuca de llum… Poden cridar la seva atenció… 

Estar a la natura significa estar connectada amb tots els sentits i per fer-ho ens cal meravellar-nos pels petits plaers que ens dóna… Ignorar-los fa que ens desconnectem, que no apreciem el seu valor i ho contagiem a les nostres filles i fills.

Que veu una pedra? Parem i observem-la… Que fa molta calor i passem per un rierol? Parem i ens banyem… I així anem fent… Arribarem o no, però farem que les nostres filles i fills es facin seva aquesta experiència i la visquin amb tots els sentits. 

Nosaltres ho hem vist amb l’Arnau… Hem fet moltes sortides sense arribar a cap objectiu, però ha gaudit de cada passa què ha fet i tenint curiositat per a tot!! Això si, a vegades la seva motxilla va més plena de tornada perquè, entre parada i parada, va recollint els “seus tresors” que guarda amb tot l’amor del món…

A la seva motxilla (sí, des de ben petit que porta la seva motxilla) a part dels elements per no patir gana ni fred, també porta utensilis per no deixar de desconnectar (lupa, llibreta, llapis,…) 

Però això ho explicaré millor al pròxim post!!!

Anuncis

One thought on ““Va, no t’entretinguis que no arribarem…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s